reblires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəbˈbɫi.ɾəs/, /rəˈβɫi.ɾəs/
	balear /rəbˈbɫi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /rebˈbɫi.ɾes/, /reˈβɫi.ɾes/
	valencià /reˈbɫi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

reblires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de reblir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb reblir.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bli·res (3)
• Anagrama: reblir-se