rebotàreu

Potser volíeu: rebotareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /rə.βuˈta.ɾəw/, balear /rə.boˈta.ɾəw/, /rə.buˈta.ɾəw/

Occidental: /re.βoˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

rebotàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rebotar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rebotar

Variants

• [2] rebotéssiu, rebotésseu, rebotàssiu, rebotàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bo·tà·reu (4)