rebotéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.βuˈte.ɾəw/
	balear /rə.boˈte.ɾəw/, /rə.buˈte.ɾəw/
Occidental:	/re.boˈte.ɾew/

• Rimes: -eɾew

Verb

rebotéreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rebotre.

   [Vosaltres/vós] rebotéreu o vau/vàreu rebotre.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rebotre.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] rebotéssiu, rebotésseu o rebotéreu.