Potser volíeu: rebotré


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /rəˈβo.tɾə/, occidental /reˈβo.tɾe/
  • Etimologia: Del prefix re- i botre, segle XX.

VerbModifica

rebotre intr., trans.

  1. (intransitiu) Tornar a botre contra una altra cosa.
    «El Policia tercer l'empeny endavant i, durant una estona, la Núria va rebotent de l'un a l'altre com una pilota.» (Manuel de Pedrolo, Aquesta nit tanquem, 1978)
  2. (transitiu) Llançar una cosa que va a botre contra una altra.
    «Una frenada del cotxe el reboté contra el vidre.» (Mercè Rodoreda, Mirall trencat, 1974)

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: reboto, rebot, rebotem
Vocal rizotònica: /o/

VariantsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: re·bo·tre (3)

Vegeu tambéModifica