• Pronúncia(i): /rɛ.kɛpˈtaː.kʊ.lʊm/
  • Etimologia: Format amb receptus, participi de receptō ‎(«recobrir») i el sufix -culum emprat per crear noms a partir de l'efecte d'una acció.

receptāculum m. ‎(genitiu receptāculī)

  1. receptacle, contenidor
  2. refugi

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu receptāculum receptācula
Vocatiu receptāculum receptācula
Acusatiu receptāculum receptācula
Genitiu receptāculī receptāculōrum
Datiu receptāculō receptāculīs
Ablatiu receptāculō receptāculīs