reciproco

Potser volíeu: recíproco

Llatí

recīprocō ‎(1a present^?), recīprocās ‎(2a present), recīprocāre ‎(infinitiu), recīprocāvī ‎(perfet), recīprocātum ‎(supí)

retornar
«cum jam spiritum includeret nec reciprocare animam sineret» (Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXI, 58,4)
Quan el vent ja s'enduia el seu esperit i no permetia que ell retornés
sacsejar, rebatre
«quid Chalcidico Euripo in motu identidem reciprocando putas fieri posse constantius?» (Ciceró, Natura Deorum, III, 10)
Què creus que s'hi pot fer contra el constant sacsejar a l'estret d'Euripo?
reciprocar
«si quidem ista sic reciprocantur, ut et, si divinatio sit, dii sint, et si dii sint, sit divinatio,» (Ciceró, De Divinatione, I, 6)
Si realment aquestes coses reciproquen, de manera que si hi ha endevinació hi ha déus i si hi ha déus hi ha endevinació.

recīprocō