reciprocus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈkiː.prɔ.kʊs/
• Etimologia: De re («cap enrere») i pro («cap endavant»).

Adjectiu

recīprocus m., recīproca f., recīprocum n.

1. Moviment de l'aigua de la mar, cap enrere i cap endavant.
2. Portar cap enrere una altra vegada.
3. Inspirar i expirar.
4. Relació de reciprocitat.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	recīprocus	recīproca	recīprocum		recīprocī	recīprocae	recīproca
Vocatiu	recīproce	recīproca	recīprocum		recīprocī	recīprocae	recīproca
Acusatiu	recīprocum	recīprocam	recīprocum		recīprocōs	recīprocās	recīproca
Genitiu	recīprocī	recīprocae	recīprocī		recīprocōrum	recīprocārum	recīprocōrum
Datiu	recīprocō	recīprocae	recīprocō		recīprocīs
Ablatiu	recīprocō	recīprocā	recīprocō		recīprocīs