reconcilie

Català

Verb

reconcilie

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de reconciliar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb reconciliar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb reconciliar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb reconciliar

Variants

• [1] reconcilio, reconciliï, reconcilii
• [2] reconciliï
• [3] reconciliï
• [4] reconciliï

Miscel·lània

• Síl·labes: re·con·ci·li·e (5)