• Pronúncia(i): /rɛˈfɛk.tɪ.oː/
  • Etimologia: De reficiō.

refectiō f. ‎(genitiu refectiōnis)

  1. àpat, refrigeri, refecció
    «Ubi est Refectio mea, ubi Pascha cum discipulis meis manducem» (Vulgata: Evangeli segons sant Lluc, 14)
    On és el meu àpat? On puc menjar per celebrar la Pasqua amb els meus deixebles?
  2. reposició, recanvi, substitució
    «ferramenta, quae refectionem desiderant» (Suetooni, Divus Julius 15)
    les eines que vulguin substituir
  3. recuperació, descans
    «... etiam febre liberatus vix refectioni valebit» (Corneli Cels, De Medicina, 3.15)
    fins i tot, un cop superada la febra, amb prou feines assolien la recuperació
  4. reparació
    «Displuviata autem sunt, in quibus deliquiae arcam sustinentes stillicidia reiciunt. haec hibernaculis maxime praestant utilitates, quod compluvia eorum erecta non obstant luminibus tricliniorum. sed ea habent in refectionibus molestiam magnam.» (Vitruvi, De Architectura, 6.3)
    Uns altres que es fan servir per desaiguar la pluja, se sostenen sobre arcades. Aquests són molt adients per als dies d'hivern, perquè fan que la pluja que cau no passi pel mig de les finestres del menjador, però porten molta feina en reparacions...

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu refectiō refectiōnēs
Vocatiu refectiō refectiōnēs
Acusatiu refectiōnem refectiōnēs
Genitiu refectiōnis refectiōnum
Datiu refectiōnī refectiōnibus
Ablatiu refectiōne refectiōnibus