reformaia

Català

Verb

reformaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de reformar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de reformar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·for·ma·ia (4)
• Anagrama: aforaríem