reformara

Potser volíeu: reformarà

Català

Verb

reformara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb reformar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb reformar

Miscel·lània

• Síl·labes: re·for·ma·ra (4)
• Anagrames: aforrarem, aforràrem