reivindique

Català

Verb

reivindique

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de reivindicar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb reivindicar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb reivindicar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb reivindicar

Variants

• [1] reivindico, reivindiqui, reivindic
• [2] reivindiqui
• [3] reivindiqui
• [4] reivindiqui

Miscel·lània

• Síl·labes: re·i·vin·di·que (5)