rellogàreu

Potser volíeu: rellogareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.ʎuˈɣa.ɾəw/
	balear /rə.ʎoˈɣa.ɾəw/, /rə.ʎuˈɣa.ɾəw/
Occidental:	/re.ʎoˈɣa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

rellogàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rellogar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rellogar.

Variants

• [2] rellogueguéssou, relloguéssiu, relloguésseu, rellogàssiu, rellogàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·llo·gà·reu (4)