rentau

Català

Verb

rentau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de rentar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb rentar.

Variants

• [1] renteu
• [2] renteu

Miscel·lània

• Anagrames: aturen, aürten, entrau, entura, enturà, trauen, trenau, untaré