entura

Potser volíeu: enturà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈtu.ɾə/, occidental /enˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa

Verb

entura

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de enturar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb enturar.

Miscel·lània

• Anagrames: aturen, aürten, entrau, rentau, trauen, trenau, untaré