repapiejàreu

Potser volíeu: repapiejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.pə.pi.əˈʒa.ɾəw/
	balear /rə.pə.pi.əˈd͡ʒa.ɾəw/, /rə.pə.pi.əˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /re.pa.pi.eˈʒa.ɾew/, valencià /re.pa.pi.eˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

repapiejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de repapiejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb repapiejar.

Variants

• [2] repapiegéssiu, repapiegésseu, repapiejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pa·pi·e·jà·reu (6)
• Anagrama: paperejaríeu