repul·lulàreu

Potser volíeu: repul·lulareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.puɫ.ɫuˈɫa.ɾəw/, /rə.pu.ɫuˈɫa.ɾəw/
	balear /rə.puɫ.ɫuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/re.puɫ.ɫuˈɫa.ɾew/, /re.pu.ɫuˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

repul·lulàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de repul·lular.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb repul·lular.

Variants

• [2] repul·luléssiu, repul·lulésseu, repul·lulàssiu, repul·lulàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pul·lu·là·reu (5)