restara

Potser volíeu: restarà

Català

Verb

restara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb restar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb restar

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta·ra (3)
• Anagrames: arreats, arresta, arrestà, aterràs, tarares, tresara, tresarà