Català

modifica
Oriental:  /rəs.ti.tuˈi/
Occidental:  nord-occidental /res.ti.tuˈi/
valencià /res.ti.tuˈiɾ/, /res.ti.tuˈi/

restituir trans.

  1. Tornar, fer recobrar a algú una cosa que havia tingut.
  2. Tornar una cosa a l’estat que havia tingut.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: restitueixo, restitueix, restituïm

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: res·ti·tu·ir (4)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

restituir

  1. restituir (tornar a algú una cosa que havia tingut)
    «Dixeren que no eren tenguts de respondre a la demanda entrò que nós aguéssem feyt restituir a Fferran Sanxes tot ço que l' infant En Pere li havia tolt.» (Jaume I, Llibre dels fets, s. XIII)
  2. restituir (tornar una cosa a l’estat que havia tingut)
  3. restaurar (recuperar el bon estat)
    «Cosa meraveylosa e de gran esbalaÿment: tan tost con l' ayga beneyta tocà la cuxa del got, axí fo feta la trencadura sanada, e la cuxa restituïda a la primera salut; que aquela matexa hora se levà del lit, e pujà al caval.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)
  4. esmenar, reparar (un dany)
    «Trametats al rey de Granada vostra letra, ab algun sarahín o crestià, e que·l requirats de part nostra que·ns fassa restituir el dampnatge que sos genets nos an fet.» (Arnau Messeguer, Col·lecció Cancelleria, 1314)

Variants

modifica

Vegeu també

modifica