Potser volíeu: Reus

Català

modifica

reus m. pl.

  1. Forma plural de reu.
  • Pronúncia(i): /rews/

reus m. ‎(genitiu reī)

  1. acusat, imputat
  2. part litigant
  3. demandant
    dubio pro reo - acceptar la demanda encara que el demandant no l'hagi expressat correctament

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu reus reī
Vocatiu ree reī
Acusatiu reum reōs
Genitiu reī reōrum
Datiu reō reīs
Ablatiu reō reīs


Descendents

modifica

Adjectiu

modifica

reus m., rea f., reum n.

  1. culpable
    reos appello non eos modo, qui arguuntur, sed omnes, quorum de re disceptatur [1] - «No em refereixo només als culpables, sinó a totes les persones que estaven disputant els seus interessos.»

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu reus rea reum reī reae rea
Vocatiu ree rea reum reī reae rea
Acusatiu reum ream reum reōs reās rea
Genitiu reī reae reī reōrum reārum reōrum
Datiu reō reae reō reīs
Ablatiu reō reā reō reīs

Vegeu també

modifica
  1. Ciceró, "De Orationes" 2, 43, 183