revera

Català

Verb

revera

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure

Català antic

• Etimologia: Del llatí rēvērā.

Adverbi

revera

1. en veritat, realment

   «Ignora tenir lo dit castell per la dita egrègia dona Blanca de Navarra, com revera ell tinga lo dit castell e sia stat acomanat per lo spectable senyor don Pedro Fajardo.» (Hug de Cardona, 1470)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL