riïven

Català

Verb

riïven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de riure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·ï·ven (3)
• Anagrames: rivien, verini, veriní