Potser volíeu: RIURE, riuré


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈriw.ɾə/, occidental /ˈriw.ɾe/
  • Rimes: -iwɾe
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *rīdere, del clàssic rīdēre, segle XIII.

VerbModifica

riure intr., trans., pron. ‎(pronominal riure's)

  1. Fer un moviment facial repetitiu, i sovint incontrolat, amb la boca, normalment acompanyat de so, que expressa alegria sobtada o burla.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: ric, riu, riem

TraduccionsModifica

NomModifica

riure m. ‎(plural riures)

  1. El resultat de l'acció de riure.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: riu·re (2)

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: riure


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *rīdere, del clàssic rīdēre.

VerbModifica

riure

  1. riure

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica