ric

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrik/
Rimes: -ik
Etimologia: Del gòtic 𐍂𐌴𐌹𐌺𐍃 ‎(reiks, «poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs ‎(«governant, sobirà»), segle XII. Doblet de rei via llatí.

Adjectiu

ric m. ‎(femení rica, plural masculí rics, plural femení riques)

Amb molts diners o recursos.
Molt adornat, ple.
De bon sabor.

Sinònims

intens

Antònims

pobre, escàs, insuficient

Derivats

Traduccions

Amb molts diners

Afrikaans: ryk ^(af)
Albanès: i pasur ^(sq)
Alemany: reich ^(de)
Anglès: rich ^(en)
Àrab: غَنِيّ‎ ^(ar)
Àzeri: zəngin ^(az)
Basc: aberats ^(eu)
Belarús: бага́ты ^(be) ‎(bahati)
Bengalí: ধনী ^(bn)
Bretó: pinvidik ^(br)
Búlgar: бога́т ^(bg) ‎(bogat)
Castellà: rico ^(es)
Coreà: 풍부하다 ^(ko) ‎(pungbuhada)
Danès: rig ^(da)
Esperanto: riĉa ^(eo)
Estonià: rikas ^(et)
Feroès: ríkur ^(fo)
Finès: rikas ^(fi)
Francès: riche ^(fr)
Frisó occidental: ryk ^(fy)
Friülà: ric ^(fur), siôr ^(fur)
Gallec: rico ^(gl)
Gal·lès: ariannog ^(cy)
Georgià: მდიდარი ^(ka) ‎(mdídari)
Grec: πλούσιος ^(el) ‎(plússios)
Grec antic: πλούσιος ^(grc) ‎(ploúsios)
Hebreu: עָשִׁיר‎ ^(he)
Hindi: अमीर ^(hi)
Hongarès: gazdag ^(hu)
Ídix: רײַך‎ ^(yi)
Indonesi: kaya ^(id)
Irlandès: saibhir ^(ga)
Islandès: ríkur ^(is)
Italià: ricco ^(it)
Japonès: 裕福な ^(ja)
Kazakh: бай ^(kk) ‎(bay/bai)
Kirguís: бай ^(ky) ‎(bai)
Letó: bagats ^(lv)
Lituà: turtingas ^(lt)
Luxemburguès: räich ^(lb)
Macedoni: богат ^(mk)
Maltès: għani ^(mt)
Maori: whairawa ^(mi)
Neerlandès: rijk ^(nl)
Noruec: rik ^(no)
Polonès: bogaty ^(pl)
Portuguès: rico ^(pt)
Romanès: bogat ^(ro), avut ^(ro)
Romaní: barvalo ^(rom)
Rus: бога́тый ^(ru) ‎(bogati)
Sànscrit: धन्य ^(sa)
Serbocroat: богат ^(sh), bogat ^(sh)
Suahili: tajiri ^(sw)
Suec: rik ^(sv)
Tagal: mayaman ^(tl)
Tai: รวย ^(th)
Tàtar: бай ^(tt)
Turc: varlıklı ^(tr)
Txec: bohatý ^(cs)
Ucraïnès: бага́тий ^(uk) ‎(bahati)
Urdú: امیر‎ ^(ur)
Uzbek: boy ^(uz)
Vènet: rico ^(vec)
Vietnamita: giàu ^(vi)
Volapük: liegik ^(vo)
Xinès: 富有 ^(zh) ‎(fùyǒu)

Adornat, ple

Castellà: rico ^(es)

De bon sabor

Basc: gozo ^(eu)
Castellà: rico ^(es)

Verb

ric ‎(infinitiu riure)

Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de riure.

Miscel·lània

Anagrama: cri

Català antic

Verb

ric

primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de riure