Català

modifica

rico

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ricar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ri·co (2)
  • Anagrama: crio

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈri.ko/
Americà: alt /ˈri.k(o)/, baix /ˈri.ko/
  • Rimes: -iko
  • Etimologia: Del gòtic, procedent del protogermànic *rīkijaz ‎(«reial, poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs ‎(«rei, governant»).

Adjectiu

modifica

rico m. ‎(femení rica, plural masculí ricos, plural femení ricas)

  1. ric
  2. gustós, bo
    Esta sopa está muy rica, con fundamento.
    Aquesta sopa està molt gustosa, amb substància.

Antònims

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ri·co (2)

Portuguès

modifica
  • Pronúncia: /ˈʁi.ku/
  • Etimologia: Del gòtic, procedent del protogermànic *rīkijaz («reial, poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs («rei, governant)».

Adjectiu

modifica

rico m. ‎(femení rica, plural masculí ricos, plural femení ricas)

  1. ric, adinerat
    Ele é muito rico, mas não é muito feliz.—«Ell és molt ric, però no gaire feliç!»
  2. ric, abundant
    O palácio era famoso pela sua rica decoração.—«El palau era famós per la seva rica decoració.»
  3. gustós, bo
    Mas que rica sobremesa!—«Quines postres més bones!»

Antònims

modifica