rigué

Català

Verb

rigué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de riure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·gué (2)
• Anagrames: gireu, guier, regui, reguí

Català antic

Verb

rigué

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de riure

Variants

• ris, rié