Potser volíeu: burlà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbur.ɫə/, occidental /ˈbuɾ.ɫa/
  • Etimologia: Del llatí burra ‎(«cosa sense sentit, minúcia»), o bé d’origen preromà desconegut, segle XIV.

burla f. ‎(plural burles)

  1. Acció de burlar-se
  2. (valencià) llufa, càguila

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

burla

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de burlar-se.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb burlar-se.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bur·la (2)

Vegeu també

modifica

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈbur.la/
  • Etimologia: Del llatí burra.

burla f. ‎(plural burle)

  1. burla

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bùr·la (2)