befa

Potser volíeu: befà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɛ.fə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛ.fa/
	valencià /ˈbɛ.fa/, /ˈbɛ.fɛ/

• Etimologia: De l'italià beffa o bé d’origen onomatopeic de l’arrel *beff- que expressa el so dels llavis representant desdeny, segle XVII.

Nom

befa f. ‎(plural befes)

1. Burla, acció de riure's d'algú.
2. (argot, teatre) Un actor, fet d’entrebancar-se amb una paraula i pronunciar-la malament.

Traduccions

Burla

• Castellà: befa ^(es) f.

Fet de pronunciar malament una paraula

• Castellà: estradurcio ^(es) m.

Verb

befa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de befar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb befar

Miscel·lània

• Síl·labes: be·fa (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• RodaMots