rictus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrik.tus/
• Etimologia: Del llatí rictus.

Nom

rictus m. ‎(plural invariable)

1. Expressió a la cara que dona l'aspecte d'un somriure exagerat i que és donada per la contracció forçada dels músculs facials.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ric·tus (2)
• Heterograma de 6 lletres (cirstu)
• Anagrama: rústic

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrɪk.tʊs/

Nom

rictus m. ‎(genitiu rictūs)

1. obertura de la boca, especialment en riure
2. gola

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rictus	rictūs
Vocatiu	rictus	rictūs
Acusatiu	rictum	rictūs
Genitiu	rictūs	rictuum
Datiu	rictuī	rictibus
Ablatiu	rictū	rictibus

Sinònims

• rictum