rissares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /riˈsa.ɾəs/, occidental /riˈsa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

rissares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de rissar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb rissar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ris·sa·res (3)
• Anagrames: arrisses, arrissés, errassis