rodamotaire

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌrɔ.ðə.muˈtaj.ɾə/
	balear /ˌrɔ.ðə.moˈtaj.ɾə/, /ˌrɔ.ðə.muˈtaj.ɾə/
Occidental:	/ˌrɔ.ða.moˈtaj.ɾe/

Rimes: -ajɾe
Etimologia: De roda, mot i el sufix -aire, per Rodamots, segle XXI.

Nom

rodamotaire m. f. ‎(plural rodamotaires)

(neologisme, rar) Seguidor del portal Rodamots.
«Paraules i expressions tretes de Manuel de Pedrolo, triades per la rodamotaire convidada de la setmana, Ruth Iñigo Robles.» (Redacció del Rodamots, «butxaquejar», Rodamots, nov. 2018)

«També agraïm molt la correcció puntual però contundent que ens va fer el JORDI PALOU, gran rodamotaire, que regala paraules a diari (www.rodamots.com). Tot i així, hi ha parts que hem afegit a l’últim moment que no s’han pogut corregir per falta de temps (i per tant, els errors son nostres). O sigui, és molt probable que encara hi quedin moltes imperfeccions, però... li hem posat tot el nostre afecte.» (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries, «ukrainskaia poezia», el blog de l'o.r.i.n.a.l., juny 2007)

«Fa unes setmanes el rodamotaire Palou va enviar el verb nomcosar, definit dom “donar nom a una cosa” i acollit a una etimologia clara: “De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer'; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa'.”» (Màrius Serra, «Nomcosar?», El Punt Avui, gen. 2012)

«Per ara el factòtum de RodaMots sóc jo, si bé ara i adés compto amb l’ajut d’algun rodamotaire convidat que col·labora en la preparació d’un tema o en la selecció de mots (com ara Pau Vidal fa unes setmanes). Ocasionalment Maura Arnau també em dóna un cop de mà, sobretot amb la gestió del correu.» (Agnès Toda i Bonet, “«RodaMots»: cada dia un nou mot a la vostra bústia de correu”, Llengua Nacional, núm. 53, 2005)

Traduccions

Miscel·lània

Síl·labes: ro·da·mo·tai·re (5)