roentàsseu

Català

Verb

roentàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb roentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·en·tàs·seu (4)
• Anagrames: entossareu, entossàreu