romaníveu

Català

Verb

romaníveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de romandre.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ma·ní·veu (4)
• Heterograma de 9 lletres (aeimnoruv)
• Anagrama: minoràveu