rompéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rumˈpe.ɾəw/
	balear /romˈpe.ɾəw/, /rumˈpe.ɾəw/
Occidental:	/romˈpe.ɾew/

• Rimes: -eɾew

Verb

rompéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rompre.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rompre.

Variants

• [2] rompéssiu, rompésseu