rompera

Potser volíeu: romperà

Català

Verb

rompera

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb rompre
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb rompre

Variants

• [1] rompés
• [2] rompés

Miscel·lània

• Anagrames: arropem, emproar, peroram, pomerar, preromà