rostíreu

Potser volíeu: rostireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rusˈti.ɾəw/
	balear /rosˈti.ɾəw/, /rusˈti.ɾəw/
Occidental:	/rosˈti.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

rostíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rostir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ros·tí·reu (3)
• Anagrames: sortireu, sortíreu