Català

modifica

rostiguera

  1. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir.
  2. (col·loquial valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb rostir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ros·ti·gue·ra (4)
  • Anagrama: sortiguera