Potser volíeu: Roure


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈrow.ɾə/, occidental /ˈrɔw.ɾe/
  • Rimes: -ɔwɾe
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí rōbur ‎(«força, robustesa»), segle XII. [1].
  • Etimologia: De rou [2, verb].

NomModifica

rou·re m. ‎(plural roures)

  1. (botànica) Arbre del gènere Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, propi de climes temperats oceànics o bé mediterrani en altitud.
  2. Fusta de roure.
    Un moble de roure.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

rou·re intr.

  1. (dialectal central) Ploure lleugerament.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: roc, rou, roem
Vocal rizotònica: /o/

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia:
Nom: del llatí rōbore, ablatiu de rōbur.
Verb: del llatí clàssic rōdere que a través del llatí vulgar *rosicare va derivar en paral·lel rosegar.

NomModifica

roure m. ‎(plural roures)

  1. roure

VerbModifica

roure

  1. rosegar

Vegeu tambéModifica