lis

Potser volíeu: lis-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɫis/
• Rimes: -is
• Etimologia: Del francès lis ‎(«lliri»), segle XV.

Nom

lis m. ‎(plural lisos)

1. Planta de la família de les amaril·lidàcies, herbàcia i bulbosa amb una única flor de color vermell intens amb tres pètals tombats cap avall i altres tres redreçats (Sprekelia formosissima)
2. Flor de lis, en heràldica, representació de la flor de lliri.

• 
  Lis (Sprekelia formosissima)
• 
  Flor de lis (heràldica)

Traduccions

lis

• Castellà: lis ^(es)
• Francès: lis ^(fr), lys ^(fr)

flor de lis

• Anglès: fleur-de-lis ^(en)
• Castellà: flor de lis ^(es)
• Francès: fleur de lis ^(fr)

Pronom

lis

1. (forma incorrecta) Pronom de complement indirecte els (-los, 'ls), per analogia amb un plural de li.

   Dóna-lis records de part meva (dóna'ls records...)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: sil ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈlis/, meridional /ˈlih/

Americà: alt /ˈlis/, baix /ˈlih/, austral /ˈlis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del francès lis, «lliri».

Nom

lis m. ‎(plural lises)

1. lliri
2. flor de lis, flor de lis.

Francès

• Pronúncia: /lis/
• Etimologia: Del llatí lilium, «lliri».

Nom

lis m. ‎(plural invariable)

1. assutzena
2. lliri
3. fleur de lis, flor de lis.

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /liːs/
• Etimologia: Del llatí arcaic stlīs, possiblement procedent d'una arrel protoindoeuropea sterh₃-.

Nom

līs f. ‎(genitiu lītis)

1. disputa, baralla

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	līs	lītēs
Vocatiu	līs	lītēs
Acusatiu	lītem	lītēs
Genitiu	lītis	lītum
Datiu	lītī	lītibus
Ablatiu	līte	lītibus

Derivats

• lītigō
• litigium

Polonès

• Pronúncia: /lis/

Nom

lis m. anim.

1. rabosa

Declinació

Declinació de lis

	singular	plural
Nominatiu	lis	lisy
Genitiu	lisa	lisów
Datiu	lisowi	lisom
Acusatiu	lisa	lisy
Instrumental	lisem	lisami
Locatiu	lisie	lisach
Vocatiu	lisie	lisy