rumiassen

Català

Verb

rumiassen

1. (valencià, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb rumiar.

Variants

• rumieguessen, rumiessin, rumiessen, rumiassin, rumiaren

Miscel·lània

• Anagrames: amuressin, assumiren, mauressin