rumine

Català

Verb

rumine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ruminar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ruminar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ruminar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ruminar

Variants

• [1] rumino, rumini, rumín
• [2] rumini
• [3] rumini
• [4] rumini

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·ne (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimnru)
• Anagrames: muiren, muniré, numeri, numerí, reunim, rumien, unirem, unírem