runaien

Català

Verb

runaien

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de runar.

Variants

• runaven

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·na·ien (3)
• Anagrames: ninareu, ninàreu, nuarien