runavo

Català

Verb

runavo

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de runar.

Variants

• runàieu, runàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·na·vo (3)
• Heterograma de 6 lletres (anoruv)