ruquegi

Potser volíeu: ruquegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈkɛ.ʒi/
	balear /ruˈkə.ʒi/, /ruˈkɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /ruˈke.ʒi/, valencià /ruˈke.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

ruquegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ruquejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ruquejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ruquejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ruquejar.

Variants

• [1] ruquejo, ruquege, ruqueig
• [2] ruquege
• [3] ruquege
• [4] ruquege

Miscel·lània

• Anagrama: ruqueig