ruquejàreu

Potser volíeu: ruquejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.kəˈʒa.ɾəw/
	balear /ru.kəˈd͡ʒa.ɾəw/, /ru.kəˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ru.keˈʒa.ɾew/, valencià /ru.keˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ruquejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ruquejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ruquejar.

Variants

• [2] ruquegéssiu, ruquegésseu, ruquejàssiu, ruquejàsseu