• Pronúncia(i): /ˈsa.pɪ.ɛns/
  • Etimologia: Del participi del verb sapiō.

Adjectiu

modifica

sapiēns m. f. n. ‎(genitiu spientis)

  1. savi, docte
  2. assenyat, intel·ligent, espavil·lat, entenedor
    Dictum sapienti sat est. — («Pel bon entenedor, sobren les paraules.»)
    Consilio sapienti. — («Una sàvia decisió.»)
    Sapiens bestia. — («Animal intel·ligent.»)

Declinació

modifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu sapiēns sapientēs sapientia
Vocatiu sapiēns sapientēs sapientia
Acusatiu sapientem sapiēns sapientēs sapientia
Genitiu sapientis sapientium
Datiu sapientī sapientibus
Ablatiu sapientī sapientibus