scindo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈskɪn.doː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *skei- («pelar, trossejar»).

Verb

scindō ‎(1a present^?), scindis ‎(2a present), scindere ‎(infinitiu), scidī ‎(perfet), scissum ‎(supí)

1. pelar
2. estripar, tallar
3. separar, escindir

Derivats

abscindō circumscindō cōnscindō dēscindō

dīscindō exscindō interscindō praescindō

perscindō prōscindō rescindō scindula

scissilis scissim scissiō scissus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.919-922