seïven

Català

Verb

seïven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de seure.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ï·ven (3)
• Anagrames: envies, enviés, veïnes, venies, vienès, vienés