secall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /səˈkaʎ/
	balear /səˈkaʎ/, /səˈkaj/
Occidental:	/seˈkaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De sec i el sufix -all.

Nom

secall m. ‎(plural secalls)

1. La branca resseca i inútil de qualsevol planta, en especial la d'un arbre.
2. Conjunt de totes les branques seques d'una planta.
3. Terreny que no reté l'aigua quan plou i què, per tant, roman amb un nivell d'humitat molt baix.
4. En la ramaderia, bèstia excessivament prima.
5. Per extensió, persona excessivament prima.
6. Espècie de bescuit ressec en llesquetes primes.

Traduccions

Branca resseca

• Castellà: reseco ^(es), reviejo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: se·call (2)
• Anagrames: calles, callés, llaces ^(revers), llacés, llesca, llescà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 679)