secundo

Català

Verb

secundo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de secundar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɛˈkʊn.doː/
• Etimologia: De sequor ‎(«seguir, anar després de»).

Verb

secundō ‎(1a present^?), secundās ‎(2a present), secundāre ‎(infinitiu), secundāvī ‎(perfet), secundātum ‎(supí)

1. ajustar, jo ajusto
2. adaptar, jo adapto
3. acomodar-se, jo m'acomodo
4. afavorir, jo afavoreixo

Adjectiu numeral

secundō

1. datiu masculí singular de secundus
2. datiu neutre singular de secundus
3. ablatiu masculí singular de secundus
4. ablatiu neutre singular de secundus